ALFRED HITHCOCK

Pel que fa al físic, tenia un aspecte general semblant a un ós: gran i gros. A més, tenia el cap rodó com una pilota, adornat d’unes orelles i un nas grans. En canvi, els ulls eren petits i negres. Els llavis carnosos estaven sobre una barbeta rodona i petitona amb una gran papada.

Respecte al seu carácter era: excèntric, solitari i amb un sentit del humor irònic. Estava molt influenciat per l’obra de Edgar Allan Poe. Va ser un mestre i un geni del cinema de terror, de suspens i de misteri. Per això, li van donar el sobrenom de Mestre del Suspens.

Així mateix, va ser guionista, productor i director de cinema. Com exemple de la seva obra el 1959 va estrenar: “Amb la mort als talons”.

FOTOGRAFIA 3

És una dona gran d'estatura baixa. El seu cos és petit i prim. A la seva cara alegre té uns ulls negres, un nas gras i uns llavis que deixen entreveure quatre dents mal arrenglerades dins d'una boca riallera.

L'aspecte general és molt particular amb la seva forma de vestir: vistosa i extravagant. Porta una jaqueta vermella damunt d'una brusa blava amb un gran mocador espatller de ratlles de diversos colors. Al cap duu un barret beix, adornat amb petites flors de color rosa, que no deixen veure els seus cabells. Les seves mans són ossudes, i en una d'elles, l'esquerra, es pot veure que porta dos anells al mateix dit.

Amb el seu caràcter agradable, simpàtic i bondadós, es passeja, en la tardor de la seva vida, per les parades d'un mercat ambulant. A les mans porta una troca de cotó blanc que ha comprat en una de les tendes.

EL CARRER DEL XIPRERET DE L'HOSPITALET

El carrer del Xipreret és molt a prop de l'Ajuntament. És un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, on es poden veure edificacions del segle XVI fins al XIX.

D'una banda, els edificis més antics, com ara, L'Harmonia, Can Sumarro o Casa Espanya, han estat rehabilitats, i ara, en ells, es troben Sales d'exposicions, una biblioteca o el Museu d'Història de l'Hospitalet.

De l'altra, hi ha una sèrie de cases construïdes durant els segles XVIII i XIX, amb una planta baixa i un pis superior, que tenen petits carrerons sense sortida, que abans eren utilitzats com a patis comunitaris, on hi havia els safareigs i els pous, que encara avui es conserven.

Deambulant per aquest carrer, fa la sensació d'estar passejant per un poble petit i d'haver retrocedit en el temps.