MELILLA

La ciutat de Melilla està situada al nord-oest del continent africà, prop del mar d'Alborán i davant les costes de Granada i Almeria.

S'hi pot arribar en avió, des de les ciutats de Màlaga, Granada, Almeria, Madrid i Barcelona; i, en vaixell, des de Màlaga i Almeria.

Té dos quilòmetres de platges d'aigües càlides de la mar Mediterrània. Al mont Gurugú hi ha un Parc Natural. És la ciutat europea més propera al desert i aprofita els seus paisatges exòtics per fer excursions als oasis.

Les activitats i visites que s'hi poden fer són nombroses i variades. Es poden practicar esports com pesca submarina, esquí nàutic, busseig i "snorkel", entre d'altres. També hi ha excursions en camell als oasis. A més, es poden visitar quatre museus. Es poden fer dos passeigs per la ciutat, un per la "Melilla Modernista" amb 900 edificis i, un altre, "Melilla Vella", per la part més antiga de la ciutat. Així mateix, hi ha la "Ruta dels Temples", on es pot veure una sinagoga, una mesquita, un temple hindú i una església.

Té el clima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de

20 ºC. La gastronomia és molt variada, amb una gran quantitat de restaurants amb cuines de diferents cultures. També té locals de copes. A més a més, té moltes riqueses arquitectóniques i molta història en els monuments.

Hi ha tantes ofertes que està indicada per a tots els viatgers. Les famílies poden tenir unes vacances tranquil·les. Els aventurers poden realitzar excursions pel desert o practicar esport. Els amants de la història poden visitar els museus o simplement passejar

per la ciutat.

ALFRED HITHCOCK

Pel que fa al físic, tenia un aspecte general semblant a un ós: gran i gros. A més, tenia el cap rodó com una pilota, adornat d’unes orelles i un nas grans. En canvi, els ulls eren petits i negres. Els llavis carnosos estaven sobre una barbeta rodona i petitona amb una gran papada.

Respecte al seu carácter era: excèntric, solitari i amb un sentit del humor irònic. Estava molt influenciat per l’obra de Edgar Allan Poe. Va ser un mestre i un geni del cinema de terror, de suspens i de misteri. Per això, li van donar el sobrenom de Mestre del Suspens.

Així mateix, va ser guionista, productor i director de cinema. Com exemple de la seva obra el 1959 va estrenar: “Amb la mort als talons”.

FOTOGRAFIA 3

És una dona gran d'estatura baixa. El seu cos és petit i prim. A la seva cara alegre té uns ulls negres, un nas gras i uns llavis que deixen entreveure quatre dents mal arrenglerades dins d'una boca riallera.

L'aspecte general és molt particular amb la seva forma de vestir: vistosa i extravagant. Porta una jaqueta vermella damunt d'una brusa blava amb un gran mocador espatller de ratlles de diversos colors. Al cap duu un barret beix, adornat amb petites flors de color rosa, que no deixen veure els seus cabells. Les seves mans són ossudes, i en una d'elles, l'esquerra, es pot veure que porta dos anells al mateix dit.

Amb el seu caràcter agradable, simpàtic i bondadós, es passeja, en la tardor de la seva vida, per les parades d'un mercat ambulant. A les mans porta una troca de cotó blanc que ha comprat en una de les tendes.

EL CARRER DEL XIPRERET DE L'HOSPITALET

El carrer del Xipreret és molt a prop de l'Ajuntament. És un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, on es poden veure edificacions del segle XVI fins al XIX.

D'una banda, els edificis més antics, com ara, L'Harmonia, Can Sumarro o Casa Espanya, han estat rehabilitats, i ara, en ells, es troben Sales d'exposicions, una biblioteca o el Museu d'Història de l'Hospitalet.

De l'altra, hi ha una sèrie de cases construïdes durant els segles XVIII i XIX, amb una planta baixa i un pis superior, que tenen petits carrerons sense sortida, que abans eren utilitzats com a patis comunitaris, on hi havia els safareigs i els pous, que encara avui es conserven.

Deambulant per aquest carrer, fa la sensació d'estar passejant per un poble petit i d'haver retrocedit en el temps.

LA IMPREMTA

Ens proposem explicar el naixement i l’evolució de la impremta i donar a conèixer la revolució que va suposar.

En primer lloc, és l’art de reproduir sobre paper, pergamí, ... la marca de tinta d’un escrit, un dibuix, etcètera, gravat sobre una planxa metàl·lica, adjuntant peces de metall o fusta, cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura o qualsevol altre motiu. D’una banda, s’atribueix a Johahnn Gensflisch zur Laden, més conegut com Gütemberg (1398-1468), que va imprimir a Magúncia el 1455 per primera vegada la Biblia sacra latina anomenada de “42 línies”, després de 7 anys de feina. A més, de les 180 bíblies que va fer, actualment se’n conserven 60, 12 en pergamí i 48 en paper. De l’altre, el llibre més antic que es conserva és el Nou Codi d’Etiqueta de Yi Gyo-ho, publicat a Corea entre el 1234 i 1241.

A més a més a la Xina es va inventar el paper l’any 105 i disposaven de tècniques d’impressió que no es van desenvolupar per no ser d’utilitat a una llengua de més de 3000 caràcters diferents. El paper, un material diferent als del món occidental (papir i pergamí), va possibilitat el desenvolupament posterior de l’invent a Occident.

Convé ressaltar la importància que l’invent va tenir a Europa en els moviments intel·lectuals, econòmics, tecnològics i polítics al segle XV. Val la pena dir que a l’ofici de la impremta es van utilitzar pràcticament els mateixos mètodes i tècniques durant els quatre segles posteriors al seu naixement. Més tard, durant la Revolució Industrial al segle XIX, va començar una nova etapa gràcies a l’aparició del periodisme. Així mateix, al segle XX va arribar l’electrònica i -amb ella- la fotocomposició i una gran varietat de mètodes més fàcils i econòmics de reproducció com la fotocòpia o la litografia.

En el cas de la fotocomposició hem de fer referència al escàner. Aquest aparell pot codificar digitalment qualsevol representació gràfica, tractar-la informàticament, i posteriorment enregistrar-la en una unitat de memòria de gran capacitat. El text i les representacions gràfiques emmagatzemades es poden visualitzar sobre una pantalla gràfica on, combinant-les adequadament, es pot realitzar el muntatge electrònic d’una pàgina completa segons el format desitjat. Un cop memoritzada, es pot transferir a una unitat fotogràfica (filmadora), que reprodueix una rèplica de la pàgina completa sobre paper fotogràfic o directament sobre pel·lícula positiva. La informació també es pot enviar a una unitat de fotogravat, on un làser impressiona una placa metàl·lica recoberta d’una pel·lícula fotosensible, el clixé, que un cop tractat químicament ja és apte per a imprimir.

Com a curiositat, a Barcelona el llibre més antic que es va imprimir fou Pro condensis crationibus justa gramaticas, leges, literatissimi, de l’autor Bartholomei Mates, l’any 1498.

LA PEDRERA

LA PEDRERA

A principi del segle passat, el matrimoni Milà, va encarregar la construcció d'una casa a l'arquitecte Antoni Gaudí. Per aquest motiu l'immoble es va anomenar "Casa Milà", com que estava fet de pedra, tothom va començar a dir-li "La Pedrera", i així és com se'l coneix.

Pel que fa a la construcció, estava distribuida de la següent manera: un soterrani que servia de garatge pels cotxes; una planta dedicada a l'emmagatzematge de carbó; l'entresòl que és on vivia el personal de servei; el principal on residia el matrimoni Milà; el primer, el segon, el tercer i el quart pis estaven dividits cadascun d'ells en quatre habitatges i que estaven llogats; les golfes i el terrat. Cada planta té una superfície de 1.300 metres quadrats.

Així mateix, la façana està feta de pedra, ferro i vidre; a l'interior, les parets, les baranes de les escales, les cadires, els passadors de les portes, el ferro forjat, etcètera, tot té un disseny de línies corbes recordant a la natura.

A més a més, l'edifici té dues entrades, cadascuna d'elles dóna a un pati interior descobert, que permetia tenir claredat i ventilació a tota la finca. La porta més petita té dues escales: una estreta, que donava a les estances dels treballadors; i, un altra, més llarga i ampla que arribava fins a la planta principal. Per l'altra porta, més gran, es podia entrar en cotxe sense necessitat de trepitjar el carrer i després el xofer aparcava l'automòbil al garatge.

També disposaven de dos ascensors grans amb un ampli banc de fusta, un gran mirall i dues portes corredisses, que donaven accés a les plantes principal, primera, segona, tercera i quarta. L'ascensor trigava 10 minuts a fer el recorregut des de la planta principal fins a la quarta. Pel servei havia també dues escales que tenien accés als diferents habitatges, les golfes i el terrat.

Amb relació a les golfes, estaven fetes per arcs catenaris construits amb maons fets a mà per artesans que van deixar les seves empremtes. Eren utilitzades per rentar i assecar la roba. La forma que tenen els arcs dóna la sensació d'estar dins d'una balena.

Pel que fa al terrat està a una alçada de 30,8 metres una mica superior a la resta dels edificis pròxims. Hi han diverses figures, algunes d'elles decorades amb rajoles trencades, altres amb trossos d'ampolla de cava i la resta no té cap ornament, com si no hagués tingut temps d'acabar-les. També es pot veure a través d'un arc la "Sagrada Família".

Finalment, l'edifici va ser comprat per la Fundació Caixa Catalunya i restaurat intentant seguir l'estil de Gaudí. Part de la planta principal en aquests moments es troba amb una exposició de pintura de Zoran Music: "De Dachau a Venècia", també es fan diverses actes culturals a l'entresòl.