LA PEDRERA
A principi del segle passat, el matrimoni Milà, va encarregar la construcció d'una casa a l'arquitecte Antoni Gaudí. Per aquest motiu l'immoble es va anomenar "Casa Milà", com que estava fet de pedra, tothom va començar a dir-li "La Pedrera", i així és com se'l coneix.
Pel que fa a la construcció, estava distribuida de la següent manera: un soterrani que servia de garatge pels cotxes; una planta dedicada a l'emmagatzematge de carbó; l'entresòl que és on vivia el personal de servei; el principal on residia el matrimoni Milà; el primer, el segon, el tercer i el quart pis estaven dividits cadascun d'ells en quatre habitatges i que estaven llogats; les golfes i el terrat. Cada planta té una superfície de 1.300 metres quadrats.
Així mateix, la façana està feta de pedra, ferro i vidre; a l'interior, les parets, les baranes de les escales, les cadires, els passadors de les portes, el ferro forjat, etcètera, tot té un disseny de línies corbes recordant a la natura.
A més a més, l'edifici té dues entrades, cadascuna d'elles dóna a un pati interior descobert, que permetia tenir claredat i ventilació a tota la finca. La porta més petita té dues escales: una estreta, que donava a les estances dels treballadors; i, un altra, més llarga i ampla que arribava fins a la planta principal. Per l'altra porta, més gran, es podia entrar en cotxe sense necessitat de trepitjar el carrer i després el xofer aparcava l'automòbil al garatge.
També disposaven de dos ascensors grans amb un ampli banc de fusta, un gran mirall i dues portes corredisses, que donaven accés a les plantes principal, primera, segona, tercera i quarta. L'ascensor trigava 10 minuts a fer el recorregut des de la planta principal fins a la quarta. Pel servei havia també dues escales que tenien accés als diferents habitatges, les golfes i el terrat.
Amb relació a les golfes, estaven fetes per arcs catenaris construits amb maons fets a mà per artesans que van deixar les seves empremtes. Eren utilitzades per rentar i assecar la roba. La forma que tenen els arcs dóna la sensació d'estar dins d'una balena.
Pel que fa al terrat està a una alçada de 30,8 metres una mica superior a la resta dels edificis pròxims. Hi han diverses figures, algunes d'elles decorades amb rajoles trencades, altres amb trossos d'ampolla de cava i la resta no té cap ornament, com si no hagués tingut temps d'acabar-les. També es pot veure a través d'un arc la "Sagrada Família".
Finalment, l'edifici va ser comprat per la Fundació Caixa Catalunya i restaurat intentant seguir l'estil de Gaudí. Part de la planta principal en aquests moments es troba amb una exposició de pintura de Zoran Music: "De Dachau a Venècia", també es fan diverses actes culturals a l'entresòl.
A principi del segle passat, el matrimoni Milà, va encarregar la construcció d'una casa a l'arquitecte Antoni Gaudí. Per aquest motiu l'immoble es va anomenar "Casa Milà", com que estava fet de pedra, tothom va començar a dir-li "La Pedrera", i així és com se'l coneix.
Pel que fa a la construcció, estava distribuida de la següent manera: un soterrani que servia de garatge pels cotxes; una planta dedicada a l'emmagatzematge de carbó; l'entresòl que és on vivia el personal de servei; el principal on residia el matrimoni Milà; el primer, el segon, el tercer i el quart pis estaven dividits cadascun d'ells en quatre habitatges i que estaven llogats; les golfes i el terrat. Cada planta té una superfície de 1.300 metres quadrats.
Així mateix, la façana està feta de pedra, ferro i vidre; a l'interior, les parets, les baranes de les escales, les cadires, els passadors de les portes, el ferro forjat, etcètera, tot té un disseny de línies corbes recordant a la natura.
A més a més, l'edifici té dues entrades, cadascuna d'elles dóna a un pati interior descobert, que permetia tenir claredat i ventilació a tota la finca. La porta més petita té dues escales: una estreta, que donava a les estances dels treballadors; i, un altra, més llarga i ampla que arribava fins a la planta principal. Per l'altra porta, més gran, es podia entrar en cotxe sense necessitat de trepitjar el carrer i després el xofer aparcava l'automòbil al garatge.
També disposaven de dos ascensors grans amb un ampli banc de fusta, un gran mirall i dues portes corredisses, que donaven accés a les plantes principal, primera, segona, tercera i quarta. L'ascensor trigava 10 minuts a fer el recorregut des de la planta principal fins a la quarta. Pel servei havia també dues escales que tenien accés als diferents habitatges, les golfes i el terrat.
Amb relació a les golfes, estaven fetes per arcs catenaris construits amb maons fets a mà per artesans que van deixar les seves empremtes. Eren utilitzades per rentar i assecar la roba. La forma que tenen els arcs dóna la sensació d'estar dins d'una balena.
Pel que fa al terrat està a una alçada de 30,8 metres una mica superior a la resta dels edificis pròxims. Hi han diverses figures, algunes d'elles decorades amb rajoles trencades, altres amb trossos d'ampolla de cava i la resta no té cap ornament, com si no hagués tingut temps d'acabar-les. També es pot veure a través d'un arc la "Sagrada Família".
Finalment, l'edifici va ser comprat per la Fundació Caixa Catalunya i restaurat intentant seguir l'estil de Gaudí. Part de la planta principal en aquests moments es troba amb una exposició de pintura de Zoran Music: "De Dachau a Venècia", també es fan diverses actes culturals a l'entresòl.
No hay comentarios:
Publicar un comentario