LA IMPREMTA
Ens proposem explicar el naixement i l’evolució de la impremta i donar a conèixer la revolució que va suposar.
En primer lloc, és l’art de reproduir sobre paper, pergamí, ... la marca de tinta d’un escrit, un dibuix, etcètera, gravat sobre una planxa metàl·lica, adjuntant peces de metall o fusta, cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura o qualsevol altre motiu. D’una banda, s’atribueix a Johahnn Gensflisch zur Laden, més conegut com Gütemberg (1398-1468), que va imprimir a Magúncia el 1455 per primera vegada la Biblia sacra latina anomenada de “42 línies”, després de 7 anys de feina. A més, de les 180 bíblies que va fer, actualment se’n conserven 60, 12 en pergamí i 48 en paper. De l’altre, el llibre més antic que es conserva és el Nou Codi d’Etiqueta de Yi Gyo-ho, publicat a Corea entre el 1234 i 1241.
A més a més a la Xina es va inventar el paper l’any 105 i disposaven de tècniques d’impressió que no es van desenvolupar per no ser d’utilitat a una llengua de més de 3000 caràcters diferents. El paper, un material diferent als del món occidental (papir i pergamí), va possibilitat el desenvolupament posterior de l’invent a Occident.
Convé ressaltar la importància que l’invent va tenir a Europa en els moviments intel·lectuals, econòmics, tecnològics i polítics al segle XV. Val la pena dir que a l’ofici de la impremta es van utilitzar pràcticament els mateixos mètodes i tècniques durant els quatre segles posteriors al seu naixement. Més tard, durant la Revolució Industrial al segle XIX, va començar una nova etapa gràcies a l’aparició del periodisme. Així mateix, al segle XX va arribar l’electrònica i -amb ella- la fotocomposició i una gran varietat de mètodes més fàcils i econòmics de reproducció com la fotocòpia o la litografia.
En el cas de la fotocomposició hem de fer referència al escàner. Aquest aparell pot codificar digitalment qualsevol representació gràfica, tractar-la informàticament, i posteriorment enregistrar-la en una unitat de memòria de gran capacitat. El text i les representacions gràfiques emmagatzemades es poden visualitzar sobre una pantalla gràfica on, combinant-les adequadament, es pot realitzar el muntatge electrònic d’una pàgina completa segons el format desitjat. Un cop memoritzada, es pot transferir a una unitat fotogràfica (filmadora), que reprodueix una rèplica de la pàgina completa sobre paper fotogràfic o directament sobre pel·lícula positiva. La informació també es pot enviar a una unitat de fotogravat, on un làser impressiona una placa metàl·lica recoberta d’una pel·lícula fotosensible, el clixé, que un cop tractat químicament ja és apte per a imprimir.
Com a curiositat, a Barcelona el llibre més antic que es va imprimir fou Pro condensis crationibus justa gramaticas, leges, literatissimi, de l’autor Bartholomei Mates, l’any 1498.
Ens proposem explicar el naixement i l’evolució de la impremta i donar a conèixer la revolució que va suposar.
En primer lloc, és l’art de reproduir sobre paper, pergamí, ... la marca de tinta d’un escrit, un dibuix, etcètera, gravat sobre una planxa metàl·lica, adjuntant peces de metall o fusta, cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura o qualsevol altre motiu. D’una banda, s’atribueix a Johahnn Gensflisch zur Laden, més conegut com Gütemberg (1398-1468), que va imprimir a Magúncia el 1455 per primera vegada la Biblia sacra latina anomenada de “42 línies”, després de 7 anys de feina. A més, de les 180 bíblies que va fer, actualment se’n conserven 60, 12 en pergamí i 48 en paper. De l’altre, el llibre més antic que es conserva és el Nou Codi d’Etiqueta de Yi Gyo-ho, publicat a Corea entre el 1234 i 1241.
A més a més a la Xina es va inventar el paper l’any 105 i disposaven de tècniques d’impressió que no es van desenvolupar per no ser d’utilitat a una llengua de més de 3000 caràcters diferents. El paper, un material diferent als del món occidental (papir i pergamí), va possibilitat el desenvolupament posterior de l’invent a Occident.
Convé ressaltar la importància que l’invent va tenir a Europa en els moviments intel·lectuals, econòmics, tecnològics i polítics al segle XV. Val la pena dir que a l’ofici de la impremta es van utilitzar pràcticament els mateixos mètodes i tècniques durant els quatre segles posteriors al seu naixement. Més tard, durant la Revolució Industrial al segle XIX, va començar una nova etapa gràcies a l’aparició del periodisme. Així mateix, al segle XX va arribar l’electrònica i -amb ella- la fotocomposició i una gran varietat de mètodes més fàcils i econòmics de reproducció com la fotocòpia o la litografia.
En el cas de la fotocomposició hem de fer referència al escàner. Aquest aparell pot codificar digitalment qualsevol representació gràfica, tractar-la informàticament, i posteriorment enregistrar-la en una unitat de memòria de gran capacitat. El text i les representacions gràfiques emmagatzemades es poden visualitzar sobre una pantalla gràfica on, combinant-les adequadament, es pot realitzar el muntatge electrònic d’una pàgina completa segons el format desitjat. Un cop memoritzada, es pot transferir a una unitat fotogràfica (filmadora), que reprodueix una rèplica de la pàgina completa sobre paper fotogràfic o directament sobre pel·lícula positiva. La informació també es pot enviar a una unitat de fotogravat, on un làser impressiona una placa metàl·lica recoberta d’una pel·lícula fotosensible, el clixé, que un cop tractat químicament ja és apte per a imprimir.
Com a curiositat, a Barcelona el llibre més antic que es va imprimir fou Pro condensis crationibus justa gramaticas, leges, literatissimi, de l’autor Bartholomei Mates, l’any 1498.
