QUÈ ÉS EL TEMPS?

El temps és molt relatiu. Quant estàs fent una cosa que t’agrada et por semblar que va molt ràpid, en canvi, quan fas una cosa per obligació et pot semblar que va lent.

En un principi, crec que sempre tenim una prioritat, ja que hi ha coses que les hem de fer com són treballar per tenir ingressos econòmics i fer les feines de la llar. A més a més, en cas de viure amb la nostra família el compartim amb ells.

Pel que fa al temps lliure, penso que és quan fas les coses que t’agraden sense mirar el rellotge. Les pot fer sola o en companyia, però amb tranquil•litat i sense pensar què faràs després. En el meu cas, m’agrada molt la lectura i puc passar hores llegint. També sóc molt entusiasta del cinema.

Crec que abans les persones no tenien tant temps lliure, perquè no disposaven dels mitjans actuals per fer les seves feines quotidianes, però ho aprofitaven més que ara. Malgrat que tenim molts aparells i molts més comoditats que abans, mai tenim una estona per fer les coses que ens agranden, sempre anem de pressa.

Per acabar, opino que el temps varia sengos l’aplicació que en fem. Si fem les coses de bon gust, trigarem menys, ens sortiran millor i així podrem gaudir de més temps lliure.

POR A SORTIR AL CARRER?

A la nostra ciutat patim molta inseguretat. Hi ha por a sortir al carrer sobretot per part de la gent gran. Crec que és un problema general i no particular d’un barri o d’una ciutat.

En primer lloc, tenim els cossos de seguretat de la Guàrdia Urbana i de la Policia, que haurien de donar-nos més seguretat. Malgrat que fan detencions, el problema segueix perquè els delinqüents coneixen les lleis i saben el que han de fer per no ser detinguts i encara que ho siguin, quan surten tornen a delinquir.

Pel que fa a la inseguretat és a tots els llocs: al carrer, a les botigues, als centres mèdics, al metro… Em sembla, que mentre continuï la situació econòmica actual en la estem ara mateix tot continuarà igual. Els delinqüents tenen el robatori com si fos la seva feina de cada dia.

Per concloure, sóc de l’opinió que haurien de canviar algunes lleis per evitar que hi hagi tants delictes. També, penso que podria haver hi més vigilància i donaria més sensació de seguretat.

LA RECOLLIDA SELECTIVA D'ESCOMBRARIES

L’Agència de Residus de Catalunya gestiona els residus que es generen en el seu territori. És per això, que un dels seus objectius és fomentar la recollida selectiva mitjançant la participació de la
població.

D’una banda, tenim els contenidors que hi ha al carrer, on podem diferenciar pel seu color i perquè està escrit, els diferents tipus de residus: orgànics, paper i cartró, envasos, vidre i resta. D’altra banda, els medicaments caducats, els portem a les farmàcies o als centres sanitaris. A més, les piles s’han de llençar en uns recipients que hi ha en algunes botigues. També, si truquem et vénen a recollir els mobles que volem llençar. Finalment, la resta d’escombraries es poden portar a les deixalleries mòbils o fixes que tenen els ajuntaments.

Crec que val la pena fer la selecció dels residus per tal de no perjudicar més el medi ambient. Per exemple, amb els plàstics reciclats es fa fusta plàstica, amb el vidre reciclat es redueixen les emissions de gasos a l’atmosfera i disminueix l’efecte hivernacle, i amb el paper, la matèria primera, és el paper usat i així evitem tallar arbres.

ES INFORMACIÓ LA TELEESCOMBRARIA?

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha considerat que la informació i la divulgació de dades sobre la vida privada de persones públiques només és lícit si contribueix a l’interès general de la societat.

Hi ha algunes televisions, on la programació de les quals està basada principalment en els programes denominats teleescombraries. En alguns d’aquests programes fan tertúlies, on hi
ha periodistes i altres personatges que es creuen que també ho són, perquè surten a la televisió. Els temes que tracten són banals i no hi ha normes de conversa. Tampoc tenen respecte entre
ells, tot el contrari, com més criden i pitjor parlen més audiència aconsegueixen. Tots aquests programes sovint tenen la intenció de convertir la vida de determinats personatges en un espectacle. També hi ha persones capaces de provocar notícies sobre la seva vida per rebre beneficis econòmics.

Opino que no es pot considerar que el coneixement de la vida privada de ningú, es pugui pensar que és un dret a la informació i, per tant, crec que la teleescombraria no hauria d’existir, ja que el missatge que dóna és: “sense esforç i sense fer res, pots guanyar molts diners i ser famós.