El Tribunal Europeu de Drets Humans ha considerat que la informació i la divulgació de dades sobre la vida privada de persones públiques només és lícit si contribueix a l’interès general de la societat.
Hi ha algunes televisions, on la programació de les quals està basada principalment en els programes denominats teleescombraries. En alguns d’aquests programes fan tertúlies, on hi
ha periodistes i altres personatges que es creuen que també ho són, perquè surten a la televisió. Els temes que tracten són banals i no hi ha normes de conversa. Tampoc tenen respecte entre
ells, tot el contrari, com més criden i pitjor parlen més audiència aconsegueixen. Tots aquests programes sovint tenen la intenció de convertir la vida de determinats personatges en un espectacle. També hi ha persones capaces de provocar notícies sobre la seva vida per rebre beneficis econòmics.
Opino que no es pot considerar que el coneixement de la vida privada de ningú, es pugui pensar que és un dret a la informació i, per tant, crec que la teleescombraria no hauria d’existir, ja que el missatge que dóna és: “sense esforç i sense fer res, pots guanyar molts diners i ser famós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario